Top articles
-
Totes aqueles dison que res non va a l’IEO mas fan pas res per melhorar las causas
Institut d’Estudis Occitans : obrar amassa, o criticar jos la masqueta ? Es vertat que lo nivèl Federal de l’Institut d’Estudis Occitans foncciona mal desempuèi ara gaireben una decennia. I a temps que i a pas mai de President al nivèl nacional. La presidéncia...
-
Una politica lingüistica e culturala es abans tota causa una question de politica
Dels milanta biaisses de resistir Coneissèm totes los cercles occitans. Son, se se pòt dire, l’unitat de basa de la resisténcia a la francisacion completa e totala del país. N’i a un faramat dins Occitània tota, emai se, plan solide n’i aurà pas jamai...
-
Uèi, 21 de febrièr, es la jornada de las lengas mairalas
D’uèi, 21 de febrièr, es la jornada de las lengas mairalas Es gaire imaginable lo nombre de jornadas internacionalas que i pòt aver al debanar de l’an. N’i a per totes e per cada gost. A créire qu’a l’ONU an res mai a far qu’aquò. En defòra de las Jornadas...
-
D’uèi fa tres ans que la guèrra d’annexion d’Ucraïna per Russia a començat
Fa tres ans d’uèi, Russiá envasissiá Ucraïna a granda escala D’uèi es un plan triste aniversari per l’Umanitat. Fa tres ans, lo 24 de febrièr de 2022, Russia envasissiá Ucraïna. Se dins lo títol ajusti « a granda escala » es per çò que ja l’invasion aviá...
-
Autoroute 69 : La justice contre la volonté du peuple occitan
Autorota 69 : La justícia contra la volontat del pòble occitan Per decision del 27 de febrièr de 2025, lo tribunal administratiu de Tolosa a anullat las autorizacions environamentalas del projècte de ligason autorotièra entre Castras e Tolosa. Motiu invocat...
-
L’occitanisme es a se morir d’una manca de relèva
La segonda mòrt de Miquèu Miniussi Nascut en 1956 e mòrt a Niça en 1992, Miquèu Miniussi a daissat una òbra literària de plan nauta qualitat. A l’auna de sa vida plan tròp corta, sa bibliografia es importanta. Son cap-d’òbra, Leis Passatemps, publicat...
-
Aux victimes du bûcher de Montségur
Aujourd’hui nous avons une pensée pour les victimes du bûcher de Montségur Chaque année le 16 mars, un nombre important d’Occitanes et d’Occitans se retrouve à Montségur en Ariège pour commémorer le funeste bûcher qui, le 16 mars 1244, fît entre 215 et...
-
Lo bilingüisme francés-occitan a l’escòla, un atots per totes los dròlles
Mèfi al compartimentatge excessiu dins l’accion occitanista Veni de me mainar que tròp sovent, nosaus occitanistas, avançam amb lo nas dins lo guidon. Levam pas pro sovent lo cap per ensajar de véser çò que fan nòstres companhs que son a pedalar a costat...
-
Le PNO dit non à la taxe sur la possession d'animaux de compagnie
Comunicat de premsa Lo PNO ditz non a la taussa sus la possession d’animals de companhiá L’Estat francés s’es endeutat dins biais demasiat. D’uèi lo jorn lo deute es de 3 300 miliards d’euros. La carga budgetària del deute, autrament escalcit sos interèsses...
-
Dans le Lugarn, le 1er avril, on gobe le poisson ou non ?
Sul Lugarn, lo 1èr d’abrial se manja -o pas- lo peis ? Estimats legeiras e legeires del Lugarn , Participant al seu biais a la tradicion quasi universala e seculària del peis del 1èr d’abrial, aièr vos avèm prepausat un sembla comunicat de premsa del...
-
Lo medecin pren pas mai de pacients novèls ...
Un rendètz-vos per prene rendètz-vos Vos vau parlar d’uèi d’un temps benesit dins lo qual lo monde podián tombar malaut amb l’assegurança de poder èsser sonhat. Vos parli aquí d’un temps que los mens de vint ans pòdon pas conéisser. Lo pòdon pas conéisser...
-
Per França las infrastructuras e per Occitània lo desèrt
Quand d’occitanistas nos vòlon far tornar al bigòs Nos demòra encara qualques blògs occitanistas sus la telaranha informatico-numerica. Malurosament coma es de tradicion desempuèi seissanta ans dins lo cortal occitanista, fòra lo sitinet del Lugarn ,...
-
« Argeria, seccions armas especialas », de Claire Billet
França contunha voler pas reconéisser sos crimis de guèrra en Argeria Ven tot bèl just de paréisser un film documentari de la jornalista francesa Claire Billet e produsit per « Solent production ». Aquel trabalh remirable de jornalisme se poguèt complir...
-
Las Fritas Insomesas a l’ombra del drapèu palestinian
Quand l’ultra-esquèrra bota lo fuòc a Tolosa en sosten als preneires d’ostatges Dins la banlèga Èst de Tolosa se tròba la comuna pichona de Montrabe qu’aculhís una populacion de sonque 4 000 estatjants. De costuma s’i passa pas grand causa. L’endrech...
-
Reprise du chantier de l’autoroute A 69
Le Parti de la Nation Occitane se réjouit de la reprise du chantier de l’autoroute A 69 La construction de l’autoroute A 69, entre Toulouse et Castres programmée depuis plus de trente ans a pour objectif de désenclaver le bassin de population de Castres-Mazamet,...
-
Fins a 1944 las femnas avián pas l’estatut d’èsser uman a part entièra en França
França coneis pas la vergonha Conéisser pas la vergonha es la patologia de los que se creson totpoderoses. Es la patologia de los que non reconéisson l’alteritat. Tot simplament de los que se creson superiors als autres en negant la realitat. Ongan, sens...
-
Mas vaquí que l’argent faguèt sa dintrada dins lo monde de l’ovalia
Deplorabla manca de solidaritat sus la planeta d’ovalia Lo rugbi tomba pauc a cha pauc dins los travèrses del fotbòl. A bèlis paucs passam del monde de l’espòrt amator a l’espelida d’entrepresas gròssas d’espectacles. Sèm passats del recampament popular,...
-
"Quand le parisianisme écrase la France", aquel libre es una vertadièra impostura
Lo diagnostic es bon mas propausa pas cap de terapia Francis Brochet es jornalista a París mas pas originari de la megalopòli. I es anat trabalhar per un grop de premsa. Son especialitat es de se trachar de l’actualitat politica, economica e de l’anar...
-
Pòdi afortir que l’autorota A 69 salvarà de vidas.
L’autorota A 69 va salvar de vidas Los anti-autorota A 69, que me gardarai de jutjar sevèrament per çò que per la màger part son pas del parçan e doncas sabon pas de que se tracha ; demest lo pauc d’arguments qu’an an posita, evòcan lo fach que ganhar...
-
Kanaky est le pays des Kanaks
Kanaky : le Parti de la Nation Occitane dénonce la perfidie du colonialisme français Ce samedi 12 juillet 2025, un projet d’accord sur l’avenir institutionnel de la Kanaky, a été conclu, à l’arraché, entre les formations politiques du l’archipel et l’État...
-
Per los mèdias francimands presents en Occitània, la consigna politica es clara : la cultura occitana existís pas !
Un pòble sens fiertat ni combativitat es un pòble de res Ai la flaquesa d’èsser abonat a un quotidian regional. Vos ne poiriái balhar lo títol, mas aquò cambiariá pas res a l’afar que son totes los meteisses. Ne cal pas sortir un per ne metre un autre....
-
État palestinien : une fausse « bonne idée»
Lo comunicat precedent comportava una error sul plan istoric. Es corregida dins aquesta novèla version. Le communiqué précédent comportait une erreur sur le plan historique. Elle est corrigée dans cette nouvelle version. The previous press release contained...
-
Parli aquí dels Caldriáque e dels Sepoiriáfar !
Se l’Universitat Occitana d’Estiu existissiá pas, la caldriá inventar Es pas lo primièr còp que me fau l’avocat de l’Universitat Occitana d’Estiu, mas i vau tornar qu’aquel recampament occitan estival o se merita plan. Del 3 al 6 de julhet d’ongan se...
-
Lo Lugarn était à la Nòva'Estivada
Estivada 2025 Il est loin le temps où feu notre président Jaume Ressaire,, dans les années 1990 assurait en quasi passager clandestin une présence minimale du PNO à l’Estivada de Rodez. Puis le Lugarn (cache-sexe du PNO) a obtenu un stand et a été (hors...
-
Parti de la Nation Occitane : Pourquoi il faut continuer à soutenir l’Ukraine
À l'heure où Trump veut imposer à l'Ukraine une paix à tout prix qui s'apparente à une capitulation devant l'agresseur russe et qui entrainerait la perte de 20 % de son territoire, il n'est pas inutile de rappeler la position du P.N.O. sur cette guerre...