En Albigés, La Bastida Sant Jòrdi es una comuna vesina de La Vaur. I a mai o mens quaranta cinc ans foguèt, se que non la primièra, almens una de las primièras del departament de Tarn a implantar de panèls de dintrada d'aglomeracion en occitan. Se mos sovenirs son bons, foguèt davançada pas que per Puèglaurenç, ont la valenta occitanista Josiana Martí-Daunís èra adjunta al conse.
En aquel temps, Raimond Bressòlas èra cònsol màger de La Bastida Sant Jòrdi. Sa familha èra bastidiana dempuèi mantunas generacions. Artesan electrician, possedissiá la lenga e la cultura occitanas. En aquel temps vegèt pas cap de malícia a la demanda dels occitanistas d'installar de panèls dins la lenga del país. Al contrari es amb estrambòrd qu'el marquèt l'occitanitat de la comuna. Sabiá sos conciutadans fièrs de lor identitat. Prononciava de maridatges en lenga nòstra.
Raimond Bressòlas èra d’ont mai consent que la crompa de quatre o cinc panèus, per tan polits que foguèsson, èra pas causa a arroïnar lo budgèt d’una comuna, emai se La Bastida Sant Jòrdi es pas plan rica.
Mas vaquí, dempuèi mièg sègle, fòrça aiga correguèt dins Agot (lo riu que dessepara La Vaur de La Bastida Sant Jòrdi). Lo temps e las generacions an passat. Las municipalitats de La Bastida Sant Jòrdi se son condreitament succedidas. La darrièra en data, menada pel conse Amanieu Jolièr, pr’aquò el taben bastidian de totjorn, sembla aver l’èime mai tricolorista que las precedentas. D’efièch, ven de decidir de tirar los panèus en occitan. Perqué e cossí ? Pel moment, malgrat un nombre considerable de letras de protestacion, al moment ont escrivi aquela regas avèm pas cap de responsa. De notar qu’en mai d’aver fach desaparéisser los panèus de dintrada d’aglomeracion, anteriorament los panèus luminoses d’informacions del vilatge portavan la mencion « benvenguda a La Bastida Sant Jòrdi », alternativament en occitan e en francés. D’ara endavant la version occitana a desapareguda e es pas per encantament. Es plan per la volontat politica de la municipalitat e benlèu-ben de la sola volontat del conse. Una politica anti-occitana de las mai radicalas : « Tiratz-me aquel occitan de l’espaci public que lo vòli pas mai véser », poiriá èsser son credo.
Los occitanistas del parçan se son mobilizats per escriure al conse e demandar la reimplantacion dels panèus. Un restabliment que costarà pas un centime èssent que los panèus devon ben èsser endacòm. Ademai, lo Conselh Departamental de Tarn paga a cada comuna qu’o desira dos panèus d’aglomeracion en occitan. Alavetz, al moment ont la quasi totalitat de las comunas del departament los a demandats e quilhats ; aquí tè qu’una de las comunas qu’es estada davancièra dins lo domèni ven de los traire. Çò pus regretable es qu’Amanieu Jolièr es tanben Conselhièr departamental e que per aquò pòt pas èsser pas al corrent de la politica menada pel Conselh del Departament en favor de la lenga nòstra, per tan menèla que foguèsse.
D’aquel afar, pas encara acabat, que ne serà dins un avenidor pròche ? O podèm pas dire encara mas esperam que la pression dels ciutadans serà pro fòrta per fa tornar lo conse sus sa decision. Pasmens, un còp mai nos mainam que res es pas jamai ganhat d’avança. Los jacobins son de longa a la manòbra. Tant que l’emplec public de l’occitan serà pas protegit per una lei, tant que demorarà de la volontat de qualques politicians benvolents, tre qu’aquestes quitan lor foncion lors succedors pòdon tornar sus aquel aquesit sens parpelejar.
Lo cas de La Bastida Sant Jòrdi es pas lo sol. Fa qualques annadas ja los panèus de Pradetas en País d’Òlmes, meses en plaça dins las annadas 1970 pel Paure Joan-Claudi Chabrotin, nacionalista occitan e alara conse de la comuna, foguèron retirats per son primièr successor. D’autres cases coma aquestes existisson. Pauc a cha pauc e sens cridar para, d’unes panèus en occitan desapareisson de l’espaci public. Aquò significa que nos cal demorar vigilants sus aquel sicut coma sus plan maites. Non solament avèm de luchar de contunh per ganhar mai de visibilitat per la lenga e la cultura, mas devèm de longa demorar un uèlh sus çò aquesit. Al mendre moment d’inatencion de nòstra part, nòstres enemics, los enemics de la nacion occitana, n’aprofièchan per desmargar çò qu’es estat bastit. Podèm pas, foguèsse pas qu’una fraccion de segonda, baissar la garda sens préner la risca de regressar dins çò qu’avèm penosament obtengut.
Res nos es pas estalviat ! En meteis temps que nos devèm batre per de dreches novèls -alara qu’aquestes nos aurián pas jamai degut èsser manlevats- nos devèm tanben batre per servar los qu’avèm obtengut de nauta lucha e al prètz d’esfòrces subre umans.
Alavetz, per l’ora, totòm es convidat d’escriure al conse de La Bastida Sant Jòrdi per li demandar de restablir la sinhaletica occitana sus sa comuna. Aqui-ne l’adreiça postala en francés :
Sr Emmanuel Joulié
Conse de La Bastida Sant Jòrdi
Maire de La Bastide Saint Georges
Mairie
81500 La Basdide Saint Georges
Sèrgi Viaule