Top articles
-
Jasmin, le troubadour de la charité
Voyage dans la vie remarquable de Jasmin Pour beaucoup le mot jasmin n’évoque qu’une fleur. À Agen et dans l’Agenais peut-être plus qu’ailleurs, on pense au poète occitan Jacques Boé dit Jasmin à qui sa ville natale a dédié une place. Le 16e arrondissement...
-
Jansemin, lo poèta occitan, escriguèt un poèma per la libertat de Polonha
Jansemin, Polonha e Ucraïna En 1831-1832, de milierats de refugiats poloneses fugissent la repression del soslèvament de Varsòvia arribèron en França. D’unes se retrobèron en Occitània, per exemple a ‘Gen e Jansemin, lo poèta occitan agenés faguèt la...
-
De Jòrdi Blanc : « Le Dieu de Jaurès »
Jòrdi Blanc contunha sas recèrcas jauressianas Tre la debuta es pas aisit de dintrar dins la lectura d’un tal obratge per lo que, coma ieu, es pas acostumat als ensages filosifics nimai a l’istòria de la filosofia. M’es estat necessari un periòd d’adaptacion...
-
Robèrt Dupont es un inseminator ariegés a la retirada
Robèrt Dupont nos conta lo roman d’una vida Robèrt Dupont es un inseminator ariegés ara retirat. Dins sa vida professionala aguèt, plan solide, mai sovent l’escasença de parlar occitan que non pas francés. A fòrça de rebalar dins lo campèstre e de rescontrar...
-
Francesc Pedemai : Estampas de bèth tèmps
Racontes d’enfança de Francesc Pedemai Francesc Pedemai, nascut en 1954, es musician e valent aparaire de l’identitat occitana. A viscut e viu encara dins las Landas. « Estampas de bèth tèmps » son de racontes d’enfança. Los que son del meteis temps que...
-
Pauc a cha pauc la consciéncia nacionala occitana puja dins la populacion
Un nacionalisme occitan qu’espèra pas qu’una beluga per s’abrandar Fa gaire, me prenguèt dins l’ase d’anar far qualques passes sus la Via Lemovicensis que, coma cadun sap, partís de Vezelai (Vezelay en lenga pròpria) en França per s’acabar al País Basc...
-
Òsca al Lector de la Val, valenta associacion literària
Còps de teatre suls mercats occitan Coma cada an, l’associacion « Lo lector de la Val » qu’es un recampament de bibliofils del País Tolosan, publica son recuèlh de novèlas literàrias. Aquel obratge es una garba de las novèlas que li son estadas mandadas...
-
Dimanche 17 mars à 11 heures au Prat dels Cremats
Montségur 2024 La tragique actualité guerrière nous poussera, une fois encore, vers Montségur pour y retrouver des clefs de lecture pour notre temps et entendre l’appel des victimes. Tous les ans, il y a deux commémorations du bûcher de Montségur : Celle...
-
Petite histoire du béret basque de Renat Cuzac
Lo berret occitan que d’unes voldrián basc Renat Cuzac (1901-1977) es nascut a Marpas dins las Landas. Es estat professor d’istòria especializat dins lo Bas-Ador e las Landas. Escriguèt mantunes obratges tocant a n’aquestes dos parçans. Baïona balhèt...
-
Il serait temps de réouvrir les gorges de la Save
Communiqué de presse Le PNO demande la mise en sécurité et la réouverture des gorges de la Save Au nord du Comminges, sur les communes de Montmaurin et Lespugue se situent les gorges de la Save. Il s’agit d’un long défilé de deux kilomètres bordé de falaises...
-
1984, aquel libre de George Orwell es l’istòria d’un embarrament de tota mena, mas subretot d’un embarrament psiquic individual e collectiu
La denóncia de Big Brother lo Grand Opressor « Aquesta jornada d’abrial fasiá solelh e freg, e los relòtges picavan tretze oras. Winston Smith, la barba acaptada sul pitre, s’esforçava de se parar del vent canin. Engulhèt a la lèsta las pòrtas enveirinadas...
-
Manuèl Delbosquet, l’amic de Maurici Magre e d’Antonin Perbòsc
Un roman de mors de Manuèl Delbosquet Manuèl Delbosquet (1874 – 1909) es estat poèta en occitan e prosator en francés. Foguèt l’amic de Maurici Magre e d’Antonin Perbòsc. Es aqueste darrièr que publicarà en 1924, valent a dire plan aprèp la mòrt del «...
-
Ben Vautier, le philosophe-performeur
Les pensées de Ben Vautier jetées au vent de l’Histoire Régulièrement, mais sans échéance fixe et au gré de sa fluctuante et généreuse inspiration, le philosophe-performeur Ben Vautier, compagnon de route de Francés Fontan dans les années 1970, publie...
-
À Montségur, dimanche 20 mars 2022
Montségur 2022 Comme chaque année l’association citoyenne Occitania e Libertat organise un rassemblement commémoratif à Montségur le premier dimanche après le 16 mars pour permettre à tous ceux qui travaillent en semaine, et ne peuvent donc se déplacer...
-
Diccionari capestanés de Monica-Maria Ihry e Bruno Salgas
Un diccionari capestanés ont s’i tròba per beure emai per manjar Monica-Maria Ihry e Bruno Salgas son totes dos escrivans e editors. Per Monica-Maria es puslèu la poesia e la literatura en general – mas tanben las arts plasticas- mentre que Bruno es especializat...
-
Lo lector de la val, una associacion de la banlèga Sud de Tolosa
La liurason annadièra del Lector de la val es ara dins sos cartons Estimats legeires del Lugarn , coma cada an a pariva sason me torni virar cap a vos per vos presentar la garba de novèlas literàrias clausas dins lo recuèlh publicat per Lo lector de la...
-
Al jardin de boèmia de Monica-Maria Ihry
La delicata poesia de Monica-Maria Ihry se passeja dins un jardin de boèmia Aquò’s pas lo còp primièr que presenti un recuèlh de poèmas de l’autora occitana d’expression francesa Monica-Maria Ihry. Fa gaire temps, en debuta de 2022 dins aquesta meteissa...
-
« Un souvenir indécent » d’Agustina Izquierdo
Erotisme de bona tenguda amb « Un sovenir indecent » Un gròs legeire occitan a pas jamai pro causas per s’assadolar. Cèrtas, pareisson un cinquantenat o un seissantenat de libres en lenga nòstra cada an, mas tot comptat e rebatut, aquò’s fa pas qu’un...
-
Bona annada 2024 ! Bonne année 2024 !
Bona annada 2024 ! Cars amics legeires del Lugarn, L’annada 2023 qu’acabèrem ièr foguèt pas una de las melhoras per Occitània. Malgrat que la majoritat dels Occitans foguèsse per una brava descentralizacion (sondatge Cluster-Le Point de novembre de 2023),...
-
OVNI, cinquanta ans d’enquista en Albigés de Daidièr Gomez
Cinquanta ans d’ufologia en comarca albigesa « Ufologia » aquò’s un mot qu’emplegui pas cada jorn. Emai, per dire la vertat, cresi pas l’aver jamai emplegat dins son contèxte abans d’aver legit aquel libre de Daidièr Gomez. Alavetz, l’ufologia es l’estudi...
-
Joan-Francés Mariòt, poèta roergat
La poesia dinamica e destemporada de Joan-Francés Mariòt Es una evidéncia, i a tantas menas de poesias coma i a de poètas. En defòra dels genres metrics plan calibrats, e quitament per aqueles, i a mai d’un biais d’enfaciar e d’alestir las armonicas dels...
-
Josèp Salvat, « l’especialista » d’August Forés
L’empatia e la remiracion de Josèp Salvat per August Forés Per lo que sap furgar, las laissas de las bibliotècas occitanas son claufidas de palhetas d’aur. Ne vòli per pròva aquel remirable estudi literari e biografic de Josèp Salvat (1889 – 1972) tocant...
-
Azawad, les Touaregs victimes d’exactions
Devant l’insoutenable situation à laquelle font face les populations civiles de l’Azawad depuis plusieurs mois dans l’indifférence totale de la Communauté internationale, Tamazgha rend publique une déclaration par laquelle elle dénonce les pratiques meurtrières...
-
Le recteur de l’île de Sein – Lo rector de l’isla de Sun, d’Henri Queffélec
Univèrs claus al reialme dels Vents Henri Queffélec (1910-1992) es nascut a Brèst. Mai qu’aja escrich tota son òbra en lenga francesa, se pòt considerar, per sa geneologia e son luòc de naissença, coma un escrivan breton d’expression francesa. Es considerat...
-
Ferran Delèris, aquí torna trobar lo tresaur de la lenga
Quand un autor revela l’entre-sièis (1) de la lenga d’un collèga Abans de parlar d’aqueste libre vòli aicí saludar lo trabalh d’edicion remarcable e remirable que fa lo Grelh Roergàs dempuèi 1966. Malurosament ai la marrida impression que l’audiéncia...