Overblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog

Paraula de jacobin : per ieu çò granadís, pels autres lo rascladís !

 

            Aquò se sap ben pro ; la longa lucha populara dels Gilets jaunes desemboquèt pas que sus la convocacion d’una Convencion ciutadana pel climat. Aquela convocacion d’una Convencion (consultativa plan solide) es la frucha de las conclusions del famós « Grand debat nacional » demandat pel collectiu « Gilets ciutadans ». Aquela foguèt tre la debuta acantonada a las questions climaticas e de transicion energetica. Los cent cinquanta membres d’aquela còla de reflexion èra pauc o pro enquadrada pel Conselh Economic, Social e Environamental (CESE). Sensat, sosquèron a las questions tocant las economias d’energias, l’isolament termic dels lotjaments, l’agricultura e marginalament a la fiscalitat. Sèm aquí plan luènh de las reivendicacions inicialas dels Gilets jaunes, coma que, un còp de mai, se constata la capacitat extraordinària del sistèma francés a digerir las revòltas, emai las pus radicalas.

            Rai d’aquò ! La Convencion, installada los 4, 5 e 6 d’octobre de 2019, ven de donar sas conclusions en publicant cent cinquanta preconizacions. Aquestas an per tòca de permetre d’aténher una baissa del quaranta del cent de las emission de gases a efècte de sèrra d’aicí a 2030. Lo tot dins un esperit de justícia sociala. Las ai pas legidas e son pas d’elas que vos vau entreténer. Me soi puslèu clinat sus la composicion de la Convencion. Un panèl de la diversitat de las ciutadanas e dels ciutadans de l’Estat i devián participar. Aquela volontat me semblava èsser lo minimum que se podiá esperar d’un tal exercici reputat democratic. « Totas las personas seràn tiradas per sòrt e illustraràn la diversitat de la societat francesa », nos foguèt oficialament anonciat.

           Pasmens, i a pas que d’anar far una virada rapida sul sitinet de la Convencion per se mainar de tira que lo diable s’amaga dins los detalhs. Se la paritat femna/òme es estada respectada amb 51% de femnas e 49 % d’òmes, çò qu’es pauc o pro la reparticion dels sèxes dins l’umanitat, soi pas anat véser çò que n’èra de l’edat dels participants. Tocant al nivèl de diplòma e de las categorias socio-professionalas presentas dins l’amassada soi pas tanpauc anat verificar. Me soi unicament clinat sus la reparticion geografica dels convencionants. Malaiga de malaiga ! Res que de véser la mapa que balha lo sitinet amb lo percentatge dels particupants per regions, una chifra me sautèt al nas. Imaginatz, 23 % dels sòcis de l’amassada foguèron causits dins la region Isla de França. Sabi ben qu’es la region la mai poblada de l’Estat, mas la chifra me pareguèt disproporcionada. Alavetz, ensagèri de comprene. Anèri cercar las chifras de las demografias regionalas al primièr de genièr de 2020, balhadas per l’Institut Nacional d’Estudis Demografics. Un dels tablèus publicats balha lo nombre dels estatjants per region sens balhar la proporcionalitat per rapòrt a l’ensems de la populacion estatala. Mas lo calcul es lèu fach, e lo faguèri.

          Atal, la region Isla de França amb 18,91 % de la populacion totala agèt 23 % de representants a la Convencion ciutadana pel climat. Aquò fa, a la gròssa, 4 % de mai que çò qu’auriá degut obténer. Atanben, la question que me pausi es de saber cossí e perqué los ciutadans francilhans serián mai ciutadans que los autres ciutadans ? Un còp de mai lo poder jacobin concentrat a París fa çò que vòl e se servís en primièr. La causa es pas novèla, mas çò que maca es que dura dins lo temps. Republica o ancian regime, la causa es immudabla, petrificada dins las mentalitats supremacistas parisencas. Lo mai inaceptable es que los tecnocratas jacobins nos mespresan en anonciant, emai en afortissant fòrt e mòrt contra la realitat de las chifras, l’equitat de la representacion territoriala. Pr’aquò la mapa portaira dels percentatges regionals es parlaira.

         Sus aquesta, tres regions an una representacion que passa un percentatge a doas chifras. Isla de França coma o venèm de véser, Nauts de França amb 12 % alara qu’auriá proporcionalament a sa populacion n’obténer 9,18 %, e Auvèrnha-Ròse-Aups qu’amb 13 % de convencionants n’a un per cent de mai que çò qu’auriá equitablement degut recebre. Plan solide, tocant a n’aquela region sabèm pas quina es estada la representativitat de las regions occitanas. Caldriá pas qu’Auvèrnha e Dròma-Ardecha sián estadas abandonadas sul bancèl del camin, mas fauta d’informacions precisas sul sicut anirem pas pus luènh.

          Totjorn d’aprèp las chifras balhadas per la mapa que dire de Normandia e de Borgonha-Franc-comtat qu’elas son estadas escandalosament afibladas d’un miserós 1 % ? Imaginatz, Normandia amb sos tres milions tres cents tres mila estatjants auriá degut aver 5,08 % dels representants al lòc del 1 % que li es estat autrejat. Per çò qu’es de Borgonha-Franc-comtat amb dos milions sèt cents uèitanta tres mila estatjants auriá degut aver 4,28 % de conventionants mentre que n’aguèt 1 %. Una vergonha ! A prepaus dels percentatges los calculs son pas precises al punt de saber exactament se las regions Normandia e Borgonha-Franc-comtat aguèron un o dos representants a la Convencion. Compte tengut qu’un per cent de 150, aquò fa un e mièg e qu’una persona se despartís pas en dos, demoram dins l’incertesa. Seriá estat plan que lo nombre exact de personas per region siá estat balhat, çò qu’es pas lo cas. Del meteis biais, las personas participantas son, a ma coneissença, demoradas anonimas. Perqué ? O sabi pas…

           E Occitània dins aquò ? En defòra del parçans d’Auvèrnha e de Dròma-Ardecha que ne venèm de parlar, Nòva Aquitània obtenguèt 9 % dels convencionants, çò que correspond, a la gròssa, a l’equitat (9,24 %). Provença, amb 9 % de representants es estada mai dotada que sa populacion o permetiá (7,78 %), siá mai d’un del cent de mai. La granda perdanta dins l’afar es Centroccitània qu’obtenguèt pas que 6 % de representants amb aitant d’estatjants ( 5 924 000) que Nauts de França (5 962 000) qu’eles obtenguèron 12 % de participants. Alara que Centroccitània auriá degut n’obténer 9,12 se deguèt acontentar de 6 %, siá mens tres del cent.

             Aquelas chifras de Normandia (- 4 %), Borganha-Franc-comtat e Centroccitània (- 3%) mòstran un còp de mai l’arbitrari del poder parisenc qu’amb mai de 4 %, se garda la part del leon. Se poiriá pensar que, tot comptat e rebatut, l’equilibri territorial dels compausants d’una amassada sens poder decisional es pas qu’anecdotic. Probablament ; mas aquò denòta doas causas : primièrament que París mentís en parlant d’equitat alara que i es pas e que tornamai se considèra coma lo monilh del monde. Lo poder mediatico-politico-parisenc s’autreja lo drech de dispausar de l’empèri coma aquò li agrada.

          Aurem de longa de denonciar aquela injustícia acompanhada de contunh d’una arrogància autiva. La causida dels representants a n’aquesta Convencion s’es facha, un còp de mai sul dictat del poder jacobin que quand es pas oficial, es subliminal. E subretot doblidessem pas qu’aquí ont i a dictat, i a dictatura. Serà lèu ora de tornar cargar lo gilet jaune !

 

 Sèrgi Viaule

 

 

 

Convencion ciutadana pel climat

Convencion ciutadana pel climat

Tag(s) : #Sèrgi-Viaule, #Tot en Oc, #Tribune libre, #écologie

Partager cet article

Repost0
Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :