Ucraïna e Occitània, meteis combat !

            Fa gaire temps avèm fòrça mal viscut cossí lo tribunal administratiu de Montpelhièr aviá invalidat la decision de quatre Conselhs municipals de Catalonha Nòrd qu’avián democraticament decidit de balhar la possibilitat als elegits, al moment de lors sesilhas de trabalh, de se poder exprimir a lor causida, siá en francés, siá en catalan. Plan solide, segon la justícia coloniala (tròbi pas d’adjectiu mai precís per qualificar l’opression francimanda en Occitània) aquelas demandas se trucan a la volontat politica d’assimilacion forçada de las nacions assubjectidas a l’Estat francés. D’efièch, aqueste a mes en plaça un arsenal juridic coercitiu qu’actualiza regularament per lo far cada còp mai eficaç. Sa tòca avoada èssent l’aculturacion totala de totes los pòbles someses, amb per finalitat una uniformatizacion acabada dels quitis accents. Malurósas las nacions que se tròban dins l’airal d’influéncia de l’imperialisme francés coma las que se tròban dins l’airal d’influéncia d’autres imperialismes. Ne cal pas tirar un per ne metre un autre.

            La dòxa imperialista e anti-democratica francesa, que coma cadun sap travèrsa tot l’escaquièr politic parisenc sens excepcion de l’extrèma esquèrra fins a l’extrèma drecha, de la France insoumise fins al Rassemblement nacional en passant pel Parti socialiste e lo Modem ; a unanimament refusat de prene en consideracion la decision largament aprovada de l’Amassada territoriala de Corsega de véser la lenga còrsa cooficiala amb lo francés dins l’isla de Pascale Paoli. Tot aquò, plan solide, al nom de l’article segond de la constitucion francesa. Qu’aqueste article siá en contradiccion amb un brave desenat de tractats internacionals que protegisson las lengas, totas las lengas, aquò a pas mina de geinar los politicians francimands, emai s’aqueles tèxtes son estat signats e ratificats per França. Coma dison los jacobins « de democracia ne cal ben un pauc per balhar lo canvi, a condicion qu’aquesta tòque pas a la grandor de França ». Per aquel monde sens onor, l’expansion e lo supremacisme de França valon ben unes renegaments de paraula balhada. Podèm comptar sus l’unitat indefectibla entre Le Pen e de Mélenchon per negar la quita existéncia d’Occitània. S’es vist darrièrament lor complicitat activa a l’Amassada nacionala quand los deputats dels dos comparsas votèron contra la lei Molac.

            Totjorn a prepaus dels pòbles en lucha per lors libertats, fa gaire temps bis repetita amb la demanda de l’Amassada de la Collectivitat Territoriala de Martinica per que lo creòl siá, enfin, reconegut coma lenga oficiala a costat del francés dins aquela isla de las Caraïbas. L’Estat colonial –autres còps esclavagista- de França s’i es opausat fòrt e mòrt. A costat de l’expansionisme de la lenga francesa, la democracia pesa pas gaire per aquel monde. D’aquel denegacion flagranta de democracia, que ne dison los autres païses sòcis de l’Organisacion Internacionala de la Francofonia ? Lor silenci es, coma de costuma, eissordent. Coma es tanben eissordent lo silenci de las instàncias intrenacionalas UNESCO, ONU, Conselh de l’Euròpa, Parlament de l’Union, etc… E que dire del silenci complici de las famosas Organisacions Non Governamentalas aparairas dels dreches umans ?

A prepaus de la politica inica de França, me dirètz qu’es estat sempre atal de la part del colonianisme francés pertot ont s’impausèt. Òc-ben, mas d’uèi sèm al sègle XXIen e, sensat, auriam pogut esperar que democracia e umanitat ajan progressat. Emai benlèu que progressèron dins d’unes airals e d’unes paises, mas pas sus las ribas de Sèina. França demòra autista, çò que l’empacha pas de lançar de polvera d’embòrnia en cridant sus las teuladas qu’es lo « país dels dreches umans ». Soi estonat de constatar cossí cap de país a pas pro de fetge per la tornar metre en plaça tocant a l’opression dels pòbles que domina. Segurament en causa de la necessitat d’una realpolitica. Mas quantes de crimis seràn encara comeses al nom de l’economia e de la realpolitica ? Al dintre de l’Union que costariá a d’Estats coma Malta, Chipra, Eslovenia, Irlanda, Croacia, Lituania, Estonia, Letonia de sosténer la volontat de las nacions oprimidas de s’erigir en Estat ? Non solament la libertat dels pòbles de dispausar de lor avenidor politic es un drech internacionalament reconegut, mas las nacions çai-sus nomenadas an patit dins lor istòria recenta de l’opression coloniala. Alavetz perqué o aver oblidat al punt de regetar l’expression de la democracia en Catalonha, en Martinica, en Corsega e endacòm mai ? Tantas questions que per ieu demòran sens responsa en defòra d’una coardisa suicidària. Alara qu’aqueles paises aprofechèron de la solidaritat dels autres quand èran oprimits, ara la refusan a las nacions en via de liberacion, coma la nòstra. Visiblament los bailes d’aqueles paises an pas legit Francés Fontan.

            Per ne tornar a França, aquesta se fa la cançon emai la se canta. M’arriba d’agachar la television francesa (plan solide francesa vist qu’existisson pas de cadenas occitanas), mas la causa ven de mai en mai insuportabla per un òme amorosit de libertat e de justícia. Un òme que supòrta pas mai ni la messorga d’Estat nimai la complicitat de falsièra de sos vailets. Sus una cadena parisenca (perqué o precisar alara qu’o son totas ?) s’analisa a longor de jornada la guèrra d’agression menada per Russia contra Ucraïna.

            A l’entorn d’una taula son cinc o sièis « especialistas » dels paises eslaus, de las questions militaras e de geopolitica. Passan lor jornadas a denonciar condreitament lo fach que los Russes, d’un biais completament escandalós, çò dison tresvirats, son a russificar Dombàs a marcha forçada. Aqueles parisencs son engerdats quand evòcan cossí d’ara enlà l’imperialisme rus impausa la lenga russa dins totes los programas escolars del país ocupat. Son escandalizats a ne tremolar de colèra quand parlan de la modificacion dels manuals escolars dins los quals tirèron tota traça de l’existéncia d’Ucraïna. Son esglasiats quand constata cossí los Russes tornan poblar Dombàs amb de russofònes per russificar en prigondor lo país militarament ocupat. Denoncián a l’unisson aquel ignòble transferiment forçat de populacion. Amb aquò, aqueles ipocritas semblan de bona fe. Pr’aquò, pòdon pas èsser pas al corrent de las politicas d’assimilacion e d’eradicacion de l’identitat dels pòbles vivent jol jo de l’Estat francés. S’es ça que la parlat darrièrament de la lei Molac, de la guèrra de liberacion nacionala menada en Corsega, ara venguda lucha de liberacion nacionala dempuèi que la nacion còrsa decidiguèt de daissar las armas en pensant que la sola lucha democratica bastariá per far entendre lo just e la rason. Pòdon pas tanpauc ignorar dins las annadas seissanta lo poblament de Canaquia amb de pènegres en prevision dels futurs referendums d’independéncia. Doblidessem pas qu’encara actualament Canaquia es sus la lista dels païses a descolonisar de l’ONU.

            Alavetz, aquel monde, plan al caud dins lors estúdios, fan la leiçon als Russes en se gardant plan de far lo parallèl entre imperialisme rus e imperialisme francés. A créire que per eles l’imperialisme francés es quicòm de natural. Es quicòm qu’es dins l’ADN de França. Vos diràn que se França colonisa es per melhor civilisar. Exactament çò que dison los Russes. Aquel monde se’n creson talament qu’al mens per d’unes son inintelligents, son persuadits d’aver totjorn rason. De doas causas l’una, o son fòls (arriban pas a percebre la realitat) o an pas ges d’etica e se trufan dels telespectators. Se prenan per l’elèit de l’umanitat ? Probablament coma se prenon per l’elèit de l’umanitat los jornalistas oficials russes dins los estúdios de TV a Moscó. Los jornalistas franceses passan lor temps a se trufar del jornalista-propagandista Dimitri Peskov sens se demandar se valon mai qu’el. Veson totjorn la veruga jol capèl del vesin mas jamai la qu’an sul nas. Son patetics !

Encloscats per la propaganda, los jornalistas parisencs refusant de véser la realitat tal coma los jornalistas moscovitas encloscats per la propaganda imperialista russa refusan d’admetre l’agression de lor país en Ucraïna. Pr’aquò un jornalista, que siá francés o rus es sensat demorar objectiu e pro format en istòria per percebre la realitat dels eveniments. Mas la paur de pèrdre lor trabalh e la repression sociala fan grelhar l’autocensura. Fa plan temps que lor encloscatge a fach pèrdre tota etica jornalistica als jornalistas tant franceses que russes. D’aquel punt de vista l’umanitat a gaire cambiat. I a pas qu’a agachar las televisions francimandas per se’n mainar. Es a l’encòp allucinant e insuportable. Çò pus engerdable es que qualques còps la rason del pus fòrt en la melhora. Per pròva, l’Alsàcia germanica qu’aprèp tres guèrras e de milions de mòrts França se n’es illegalament apoderada. Quantes d’obuses e de missiles caldrà per far tornar rason a Russia e li far calar son imperialisme ? Mas subretot quantes de mòrts las idras imperialistas nos van encara demandar ? Tantes mòrts que se poirián estalviar se l’umanitat aviá èime, enfin, d’aplicar la teoria de l’etnisme, sola governança inter-nacionala de cooperacion, de fraternitat e de patz. Ucraïna e Occitània, meteis combat !

     Sèrgi Viaule.