Lo grop de premsa La Despacha qu’a son sèti social a Tolosa possedís una brava part de la premsa quotidiana occitana amb los títols que son La dépêche du Midi - La Despacha de Tolosa, Le Midi Libre – Lo Miègjorn Liure, L’indépendant - L’Independent, Centre Presse - Centre Premsa, Le Petit Bleu - Lo Pichon Blau e La Nouvelle République des Pyrénées - La Republica Novèla dels Pirenèus, sens comptar la premsa esportiva amb lo Midi Olympique - Miègjorn Olimpic o la premsa a gratís amb Direct Matin - Dirècte Matin, pas que per citar aqueles periodics. Tant val dire que s’a pas lo monopòli de la premsa escricha occitana, pauc se’n manca.
Çò mai susprenent es que ven de crompar a l’associacion Vistedit lo títol La Setmana. Ne vòl far un ebdomadari tot en lenga nòstra coma l’èra l’anciana Setmana. A la redaccion del Lugarn aviam ausit parlar de sotavotz d’una presa de lenga entre los associatius de Vistadit e la direccion del grop La Despacha. Aviam agut bufada que quicòm s’aprestava del costat de la Cepièra, dins la vila mondina. Se disiá que l’entrepresa se voliá ara trachar de la difusion de la lenga nòstra. Sabiam ja que d’unes jornalistas èran en formacion al Cenre de Formacion Professionala en Occitan (CFPO), mas la causa nos semblava talament inversemblabla que volguèrem verificar la veracitat de totes aqueles dires. Aquesta virada a 360 grases de la familha Bailet nos pareissiá talament suspècta a l’auna de son passat jacobin qu’i voliam pas créire. Alavetz, mandèrem dos jornalistas nòstres enquistar per ne saber mai sus aquel afar. Ne resultèt qu’efèctivament tre lo primièr de julhet d’ongan va espelir un setmanièr novèl en lenga nòstra. Se tracharà d’un magazine amb de nòvas localas, nacionalas occitanas e internacionalas. D’unes reportatges completaràn lo periodic que pareisserà en color e sus un centenat de paginas, publicitat compresa.
« Cresi a la premsa escricha occitana. Es una fòrça culturala irremplaçabla. La Setmana serà un mèdia que va butar a l'analisi e a la reflexion. Es per l'escrich que s'estructura la pensada. Per l'escrich que se transmeton lo saber e la coneissença. Per l'escrich que s'exprimís l'intelligéncia. E soi convençut que ne serà totjorn atal ». Aquí çò que nos diguèt Joan-Nicolau Bailet, Director General del grop, quand nos recebèt dins son burèu de la Cepièra.
Per çò qu’es de la composicion de la redaccion d’aquela novèla Setmana, es encara tenguda secreta. La sola causa que sabèm amb certesa, e que doncas podèm rendre publica, es que nòstre fidèl collaborator Pèire Rabasse i tendrà la cronica literària. Mas, estimats legeires del Lugarn, rassegurètz-vos, contunharà mentretant sa participacion suls mèdias (revista e blòg) del Partit de la Nacion Occitana. D’un autre latz, se marmussa tanben dins los corredors de La Cepièra que Patric Rós, ancian Conselhièr Regional d’Occitània, ne poiriá èsser lo capredactor. Contactat, aqueste s’es refusat ni a afortir, nimai a infirmar l’informacion.
Cossí que ne vire, tre ara vos convidam a sosténer aquela iniciativa en vos abonant al setmenari tanlèu la campanha de promocion lançada. Lo Partit de la Nacion Occitana se regaudís d’aquela respelida indispensabla a la vida de la lenga nòstra. Lo grop financièr nos a fins ara talament assadolat amb sa premsa escricha en francés que pòt ben far l’esfòrç d’un setmanari en occitan. Esperam qu’es un pas primièr cap a una presa de consciéncia, e subretot una presa en carga, de l’identitat occitana.