Overblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog

Un roman de Leon Còrdas escrich per èsser virat en film

 

   Es a la darrièra Universitat occitana de Nimes que crompèri aquel libre. Na Magali Jarque-Còrdas venguèt presentar « 1907, la route des gueux » escrich en 1948 per son paire, Leon Còrdas. O faguèt d’un biais remirable e passionant. Ne parlèt amb tota la remiracion que pòt aver una filha per son paire. Foguèt un grand moment d’emocion per lo monde present. Na Magali Jarque-Còrdas nos escalciguèt cossí e perqué aquel libre foguèt escrich en francés alara que Leon Còrdas presava mai que mai d’escriure en lenga nòstra. La rason n’es simpla : foguèt una comanda. La comanda d’un cineasta -me remembri pas del seu nom- que voliá virar un film sul sicut de la revòlta dels vinhairons de 1907. Demandèt condreitament a Leon Còrdas de ne far un roman per qu’el poguèsse puèi ne tirar un scenari. Plan solide, e es a plànher, lo film se podiá pas virar en occitan, es la rason per la quala lo libre foguèt escrich en francés. Ni per tant, lo projècte cabussèt. Probablament qu’a París aguèron pas enveja de subvencionar una òbra qu’anava tornar fiertat als Occitans. Coma qué, a París e dins l’Estat colonial francés, la cultura es totjorn de politica. Per escanar mai las nacions oprimidas, esitan pas a metre la cultura al servici del supremacisme. Rai ! Coneissèm la cançon.

   Adoncas, los qu’an conegut lo paure Leon Còrdas imaginan aisidament çò que l’òme deguèt remogar en escriguent aquela òbra. Mas èra un militant occitanista valent e de dever. Sabiá ben qu’un film retrachant la revòlta dels vinhairons, foguèsse en francés, podiá tornar de dignitat als Occitans e pas sonque als lengadocians. Alavetz, se metèt al trabalh e Leon Còrdas fasiá pas las causas a mitat. D’ont mai que coneguèt fòrces actors de la revòlta de 1907 pel fons e que per la forma fasiá una lenga francesa plan mai rica que la que possedisson fòrces Franceses.

   Avèm aquí un roman istoric ont, a mon vejaire, l’istòria pren lo pas sus la romança. Sembla que l’objèctiu de Leon Còrdas siá estat d’en primièr de narrar, a travèrs aquel obratge, una pontanada de l’istòria occitana. Volguèt, çò sembla, tornar al pòble occitan un tròç de son istòria sociala. Mas pas sonque sociala per çò que l’autor se complai -a bon drech anar- a remembrar las paraulas d’Ernèst Ferrol a prepaus de la resisténcia del pòble occitan a l’invasion francesa de l’Edat-Mejana. De fach, tre los primièrs capitols, lo legeire compren que l’intriga amorosa es aquí pas que per justificar la narracion dels eveniments de 1907 en Lengadòc-Bas.

   Lo meriti grand de Leon Còrdas es d’aver escrich aqueste libre abans la granda respelida occitanista de las annadas 1970. Èra l’escasença de far descobrir lor occitanitat als Occitans. Lo fach que siá estat escrich en francés auriá pogut èsser un avantatge dins lo cas ont lo film seriá estat virat. Èra sens comptar sus las pressions politicas permanentas per estofar tot sentiment nacional occitan, tan menèl foguèsse.

   Del seu vivent, Leon Còrdas s’es pas jamai amagat per se dire nacionalista a una epòca ont la terror ideologica d’extrèma esquèrra regnava en mèstra sus l’occitanisme. Aqueste roman es una pròva suplementària de l’engatjament patriotic de l’escrivan. Se, dins la situacion de colonizacion que patissèm, totes los escrivans de lenga occitana son, de fach, de resistents ; pauques son los que gausan o s’avoar e encara mens nombroses son los qu’o dison publicament. Lo coratge sembla pas èsser estat la vertut cardinala dels intellectuals occitans. Ganhan pas a èsser comparats als intellectuals catalans qu’eles sapièron e sabon encara prene las riscas que lor dobrís las pòrtas de la libertat. Mas Leon Còrdas èra pas un coard, probablament tanben per çò qu’es pas jamai estat foncionari de l’Estat colonial e doncas que li deviá res e subretot pas lo platat quotidian de lentilhas.

   Per ne tornar a l’òbra, se tracha d’un roman epic. Lo passatge benlèu lo mai intens es lo ont un vinhairon, sol al mitan d’una carrièra dins Narbona ten cap a un escadron de cavalièrs d’armada que se ronçan sus el sabre en l’aire. Aquel acte eroïc, plan solide, lo paisan lo paga de tira de sa vida. Dins la simbolica romanesca, l’autor a volgut aquí escriure -mai que descriure- la disproporcion dins lo combat per la justícia contra la brutalitat fonsa de l’iniquitat. Un còp de mai, per procuracion, Leon Còrdas se faguèt justicièr, o puslèu faguèt un focus sus l’injustícia per la melhor denonciar. Aquela scena de desespèr es remarcabla e es aquí que se rescontra tornamai l’òme de teatre que foguèt de totjorn Leon Còrdas. L’autor menerbés aviá lo sens del tragic, o sabiam e aqueste roman ne porgís una pròva suplementària.

   Dins aqueste roman, Leon Còrdas debana, o puslèu pintra la fresca sociala de la revòlta vinhairona amb las colors mirgalhadas d’una umanitat tota occitana ont las valors de prètz e de paratge son totjorn al plan primièr. Aquela òbra participa, emai siá d’un biais fictiu e romançat, a l’escritura de l’istòria nòstra. Es plan domatge que lo roman aja pas jamai desembocat sus un ecran. Mas res es pas jamai perdut per avança. Qual sap s’un jorn un film sortirà pas d’aqueste roman ? Seriá pas que justícia per la memòria del paure Leon Còrdas.

   Malgrat las atacas patidas de contunh, la nacion occitana, en lenga francesa o occitana, demòra una granda nacion literària. L’òbra de Leon Còrdas es aquí per, un còp de mai, o nos remembrar del biais lo mai evident que siá. Seriá un pecat de legir pas son libre.

 

Pèire Rabasse

 

« 1907 – La route des gueux » de Leon Còrdas.

Edicions Cristian Salès. Despaus legal : primièr trimèstre de 2018. 255 paginas.

 

https://www.groupe-oc.com/fr/16-la-route-des-gueux-leon-cordes-roman.html#.XGhSRnNCeAw      

1907 – La route des gueux, de Leon Còrdas

1907 – La route des gueux, de Leon Còrdas

Tag(s) : #Pèire Rabasse, #Tot en Oc
Partager cet article
Repost0
Pour être informé des derniers articles, inscrivez vous :