La cort d'apèl de París confirmèt lo 2 de novembre de 2016 la condemnacion de l'ex-presidenta del Partit Crestian Democrata francés, Na Christine Boutin, a 5000 € de multa per aver dich, tenètz-vos plan : "L'omosexualitat es una abominacion. Mas pas la persona. Lo pecat es pas jamai acceptable, mas lo pecador es totjorn perdonat". Aquela opinion es pas la meuna, mas me sembla èsser una opinion e non pas una "provocacion publica a l'òdi o a la violéncia" coma o qualifiquèt lo tribunal.
Na Boutin es estada condemnada sus de deduccions inversemblablas en democracia. Lo tribunal a probablament pensat que malgrat la non condemnacion de la persona omosexuala per la politiciana, aquesta demòrava dangierosa per la patz civila sonque per aver tengut un prepaus qu'es, fin finala, pas qu'una opinion. Definicion de l'opinion : "Vejaire personal, biais de pensar un sicut o un ensems de sicuts, qu'implica pas que sián justes o pas ".
Se ieu disi que lo Front National (urosament aitant legal que l'omosexualitat) es una abominacion, soi tanben condemnable ? Na Boutin, coma ieu, faguèt pas que d'usar de son drech d'expression. Se disi que la misoginia de l'islam es una abominacion, risqui ieu tanben una multa de 5000 € ? E se un omoxesual ditz que l'eterosexualitat es una abominacion, risca el tanben una condemnacion judiciara ? Ieu reconeissi a qual que siá lo drech de pensar, emai de dire o d'escriure, que lo nacionalisme occitan es una abominacion. Dire aquò es una opinion e dins lo jòc democratic cadun a lo drech de la defendre. Mas ieu, a contrario, m'autregi lo drech de militar tota ma vida per l'independéncia de mon país. Sabi ben que fòrças personas son contra lo nacionalisme occitan e fan tot çò que pòdon per l'entravar. Que pensan qu'es una quimèra o una abominacion. Mas quand aquò son pas d'atacas personalas, de menaças o d'agression fisicas demoram dins l'encastre democratic (lo mens marrit sistèma politic per gerir una societat de miliards d'individús).
Solide que l'omosexualitat es una orientacion sexuala coma una autra. Es la rason per la quala contunhi de pensar que la societat metèt plan tròp de temps per evoluïr sus aquel sicut. Es per aquò qu'ai militat pel maridatge omosexual. Tornarai pas prene los arguments desvolopats mas es solide que lo maridatge omosexual enlèva pas res al maridatge eterosexual o al non maridatge. La reciprocitat es legitima e tomba sul sens. Connivéncia e paratge !
Aquí ont soi pas d'acòrdi amb aqueste decision de justícia e certanas associacions omosexualas que se portèron part civila dins lo procés es de condemnar un punt de vista, la vision d'un ideal. Aquí casèm dins la deriva totalitària. D'ont mai qu'o cal tornar precisar, lo prepaus s'arresta pas a "L'omosexualitat es una abominacion". Sembla que los magistrats ajan doblidat la seguida "Mas pas la persona. Lo pecat es pas jamai acceptable, mas lo pecador es totjorn perdonat". Çò que son paraulas de crestiana tradicionala.
Dins aquel afar, e segon los elements çai-dessús qu'ai posat dins la premsa exagonala, Na Boutin, ela, condemna pas degun. Çò que condemna moralament son de practicas sexualas que tròba "abominablas", mas pas los que las practican. Per ma fe de mescresent, Na Boutin a lo drech de pensar çò que vòl de l'omoxesualitat a partir del moment que va pas agarrir los omosexuals a còp de parapluèja. Se d'ara enlà tanlèu qu'òm pensa un pauc fòrt fasèm de " provocacion publica a l'òdi o a la violéncia", ont anam ? Cap de debat es pas mai possible.
Qual sap se se poirà contunhar de dire de blanc, çò que pensam èsser blanc sens èsser trigossat en justícia ? Ont va la democracia e la libertat de pensada se se pòt pas mai debatre de res ? I pòt aver de democracia que non seriá apevada sus la libertat d'expression ? Lo debat contradictòri sus la legalitat del maridatge omosexual es estat fach dins la societat. Es estat logicament trencat per un vòte democratic al Parlament. Na Boutin es contra la decision qu'es estada presa a la majoritat sus aquel sicut ? Rai ! Mas que sapia torna pas metre en question la legitimitat democratica de la legislacion actuala. Simplament, a l'escasença, rebremba qu'es contra aquela legislacion e milita per son cambiament. Sens portar de jutjament de valor, es son drech e vesi totjorn pas, emai en cercant plan, perqué es estada sancionada. Es un denèc de democracia.
Aquela condemnacion es fòrça grèva. Remet ni mai ni mens en causa le drech de s'exprimir. Òm se creiriá en Corèa del Nòrd o en Arabia Saudita. Na Boutin a pas insolentat nimai amenaçat degun. Amb aquela condemnacion es la libertat de pensar qu'es amenaçada. Es a una totalitarizacion ideologica qu'assistissèm. Soi, o torni dire, favorable al maridatge omosexual, mas vòli que totes los que son contra se pòscan exprimir d'un biais non-violent coma o faguèt Na Boutin. Es lo vòte democratic, per delegacion parlamentària o per referendum, que trenca las questions politicas e societalas. La causa es evidenta, o almens deuriá èsser evidenta dins tot sistèma politic democratic. Aquí qu'aquela donada fondamentada, aquela etica, es remesa en causa per una decision de justícia completament incomprensibla.
En democracia, ges de tabó. Personalament pensi qu'Occitània es nacion e que cada nacion a drech a son independéncia. O torni dire un còp de mai : mon vejaire es actualament considerat coma una abominacion per una majoritat d'imperialistas dins l'Estat francés. Mas en democracia las majoritats son fachas per cambiar. Lo totalitarisme es palficat dins una ideologia que sos partidaris voldrián immudabla, mentre que la democracia es en evolucion constanta. Es aquesta que permet a cadun de viure son inclinacion sexuala pròpria e d'exprimir sas idèias a partir del moment que respècte lo contracte social e qu''impausa pas res als autres.
Que qualqu'un ensage d'impausar una orientacion sexuala per la fòrça o la terror, e aqueste sortís de l'encastre umanista. Es pas lo cas de Na Boutin que dins sa dicha pòrta pas qu'un jutjament de valor (a partir de sa vision del monde) sens condemnar las personas. D'unes mancarán pas de far remarcar que son de personas retrogradas coma Na Boutin que retardèron l'evolucion umanista sul sicut de la sexualitat, emai aurán rason. Ça que la, cal far fisança al progrés social e cultural de l'umanitat.
Al delà de las personas e dels partits, la justícia es tenguda de condemnar pas que de faches de violéncia, de menaça o de crida a l'asirança. Que sapia, Na Boutin en qualifiquant las practicas omosexualas "d'abominacion" sens condemnar los omosexuals, ten pas de prepauses asiroses. Es pas tant una politiciana francesa que sosteni en diguènt aquò. Çò que me tafura mai es l'endevenir de la libertat d'expression.
Sèrgi Viaule