« Cars pacients ; D’ara enlà sèm sièis metges generalistas a Sant Sulpici la Punta per complir la presa en carga de 15 000 pacients (estatjants de Sant Sulpici la Punta e de las comunas tenentas avent pas de metges generalistas). I a dos ans, èrem 12 !
Nos esforçam, ça que la, de porgir una responsa adaptada a cada demanda, en tenent compte del caractèr d’urgéncia reala o ressentida.
Vos pregam d’èsser comprensius per çò que tòca a nòstras condicions d’excercici que, quand sèm presents al gabinet sèm gaireben de contunh en consultacion. La pression es colossala e la risca d’un adaliment al trabalh nos grelha. Çò que provocariá un arrèst d’activitat de nòstra part e aprigondariá la crisi de manca de metges. etc. ».
Pas qu’aquela nòta tachonada sus un panèu dins la sala d’espèra de mon medecin me bota lo moral dins las caucetas. Çò qu’es una tras que marrida causa quand òm es malaut e qu’òm se trigòssa una gripassa. Aquela nòta o resumís en qualques linhas. Resumís l’incuria de politicians successius franceses dempuèi mièg sègle. La causa pareis pas de créire ! Fa dos ans aviam 12 metges per 15 000 estatjants a Sant Sulpici la Punta e d’uèi n’avèm pas que la mitat. Francament ai pas jamai agut enveja de cridar amb los lops, mas cal ben dire de blanc, çò blanc. En França la justícia es tras que defalhenta per manca de presons, l’ensenhament manca dempuèi de decennias de mejans e per çò qu’es de la santat n’avètz un exemple concret çai-sus.
Cal pas creire que los desèrts medicals se tròban totes al campèstre e dins los paises montanhoses, Sant Sulpici la Punta es en Albigés, un país poblat. D’ont mai que la vila es pas qu’a trenta cinc quilomètres de la metropòli de Tolosa. Per plan far compréne la gravitat de la situacion, en 2024, se los Sant-Sulpiçòls vòlon pas morir sens èsser sonhats son obligats de s’anar far auscultar a trenta quilomètres de l’ostal. Podètz imanginar cossí la causa pòt èsser mal a biais per lo que mena pas una veitura. La causa es talament inversemblabla que la cal viure per la creire reala. Un amic de mon filh es obligat de s’anar far sonhar a Salvanhac, a vint quilomètres. Li’n val una d’èsser encara jove e d’aver una veitura.
Ne sèm arribats a una situacion ont i a de mai en mai de monde qu’an pas los mejans de se far sonhar. Es vengut una evidéncia que l’esperança de vida va demesir dins las annadas a venir. D’unas personas son ja dins aquela funèsta situacion. Es una causa que se pòt verificar al quotidian. Vesi de mai en mai de personas que se pòdon pas mai pagar de protèsis dentàrias. Una causa que se vesiá pas mai dempuèi la darrièra guèrra. La causa s’es accentuada pendent lo quinquenat del sembla-socialista François Hollande. Conegut es qu’aquel guevarista de carnaval, actualament sòci del Novèl Front Popular, en privat se trufa vergonhosament del monde paures. La qu’o afortís lo coneis plan per èsser estada son amanta. D’efièch, Valérie Trierweiler, dins son obratge « Merci pour ce moment » publicat en 2014 escriu que l’ancian President francés qualifica amb mesprètz los paures de « sens-dents » e subretot, coma s’aquò bastava pas, es « fòrça fièr de son trach d’umor ». En fach de trach se tracha mai d’un trach de verin que de quicòm mai. Quantes son estats los « Sens-dents » desmemoriats e lobotomisats per la propaganda parisenca que votèron tornamai per el en junh passat dins la circonscripcion lemosina de Tula-Ussèl ? Paura Occitània ! Qual t’a vist e qual te vei…
Cossí ne sèm arribats a çò que i aja de mai en mai de pacients e de mens en mens de medecins generalistas e especialistas ? Es plan solide la consequéncia d’una marrida planificacion dels besonhs. Pr’aquò èra pas necite de sortir de l’ENA per preveire que los espelits de la bombida natala d’aprèp-guèrra anavan arribar a calòs per las annadas 2020. Doncas l’aumentacion de la populacion vielhassosa èra aisida de preveire. Alavetz, perqué dins las annadas 1970 aver instaurat un numerus clausus per limitar las dintradas d’estudiants dins las facultats de medecina ? E cossí qualificar autrament que d’aberracion e d’incompeténcia lo fach d’aver esperat 2020, valent a dire la penuria, per remplaçar lo numerus clausus per un numerus apertus. La causa auriá pogut èsser lausenjabla, fòra que, un còp mai la planificacion se faguèt a tustas e bustas sens calcular totas las repercussions qu’en politica genèra la mendre presa de decision. Atal, dempuèi 2020 lo numerus apertus a pas res cambiat per çò que se teoricament los estudiants se pòdon inscriure mai nombroses en medecina, lo nombre de plaças dins los establiments de formacion es demorat lo meteis. Totòm reconeis qu’actualament lo nombre de carabins es pas sufisent per cobrir los besonhs en medecins. Coma dins la pus folastra republica bananièra, s’èra previst d’augmentar lo nombre de medecins sens bastir de facultats de medecina ! Los especialistas son totes d’acòrdi per dire que cada an manca 5 000 plaças dins las facultats de medecina per poder agir eficaçament contra la penuria de metges. Atal, tot comptat e rebatut, dempuèi lo numerus apertus i a pas que 5 % de mai de medecins de formats. Criminalament insufisent per renovelar la profession.
Disi ben « criminalament », per çò que per la fauta e l’incuria dels politicians e de la burocracia a la francimanda (una mescla de bonaparto-sovietisme), de milions de personas son ara en situacion de non assisténcia sanitària. Son ara quitament un milion a aver pas de medecin referent. Los medecins installats pòdon pas mai prene de pacients novèls. A n’aqueles demòra pas mai que d’anar trevar las urgéncias dels espitals quand an la fòrça de las aténher. Se las pòdon pas rejúnher lor demòra res mai a far que de morir de patiment dins lor lièch.
Qual serà un jorn jutjat per aquelas mesas en perilh de la vida d’autrú ? Aqueles politicians e tecnocratas grassament pagats amb l’argent e la susor dels « Sens-dents » serán tenguts de rendre de comptes a la societat ? O alara se sabon en-dessús de la lei?
Sèrgi viaule