« L’histoire enseigne aux hommes la difficulté des grandes tâches et la lenteur des
accomplissements, mais elle justifie l’invincible espoir. »
Jean
Jaurès
Amigas e
amics,
aparadoras e aparadors d’Occitània,
Coma ac vòu era tradicion, que vos vengui soetar ua bona annada 2011.
Que desiri que cadua, cadun que siá militant culturau, militant politic, elegit, sindicalista, jornalista, escrivan, artista, ensenhaire, cercaire, decidaire o emplegat d’ua empresa en rapòrt dab
era lenga e cultura occitanas, fonccionari deth occitan o simplament defensor individuau deras nòstas valors d’Oc, que desiri donc que cadua, cadun posca continuar eth sòn trabalh mes que mes
necessari tarà valorisacion dera nòsta lenga, dera nòsta identitat e tanben dera nòsta economia. Baste qu’eth occitan venga veseder
e incontornable.
Que soeti qu’ua lei de defensa e de promocion deras lengas minorizadas e siá votada enguan, deputats qu’i trabalhan. Aquesta lei que sembla totaument
indispensabla despuish era batèsta deths panèus occitans de Vilanòva de Magalòna.
Que ne profiti tanben tà saludar plan calorosament eth nòste valent candidat aras cantonalas de mars en Olt e Garona, en canton de Prayssas : Joan-Luc GRANET.
Estosse fructuosa era sua campanha.
Aquestas darrèras decennias, eth militantisma occitan qu’evoluèc en passar d’un estadi necessari de contestacion e de resisténcia cap a un estadi de construccion deth país.
Qu’èm a l’ora dera construccion o dera re-construccion d’Occitània pera mesa en plaça d’estructuras concretas : escòlas occitanas, institucions divèrsas, fonctionaris territoriaus deth occitan
Mes segur que n’ei pas pro.
Era construccion deth país d’Oc non se herà pas sens er’union deths sons aparaires, en tot respectar reciprocament eras diferéncias deths moviments e
associacions de cadun. Non vedi pas d’auta solucion se volem pesar vertadèrament ena societat. Segur qu’eths adversaris d’Occitània assajaran de mos dividir, coma aquò se passèc dejà, mes d’ara
endavant, que mos calerà èster clarvedent tà non pas cáder en aqueste tracanard. Eth ciment que liga eths occitanistas e dèu èster era volontat de bastir País, çò que’s pòt
tanben aperar eth patriotisma agissent.
Eras lengas coma eths pòples, tà existir plenament, qu’an de besonh d’ua reconeishença oficiau. Mès existir n’ei pas pro, que’s cau poder desvelopar. E tà
desenvolopà’s qu’an de besonh de poder hargar, eris madeishis, eth sòn destin. Non cau pas comptar sus eths autes tà nos desvelopar, mes que tot quan eths autis an interesis
divergents. Qu’ei tad aquerò que credem, ath PNO, ena necessitat d’un poder occitan eth mes estenut que siá, dab era mes bèra latituda d’accion possible. Non impausam pas aquesta idèa, que
s’impausarà tota sola.
Evidentament que i a encara camin de tirar. Mès qu’arriba còps que i a qu’era corruda der’ Istòria s’abrive, coma en’actualitat deths paises arabes. Que saludi en
passant eth coratge deth pòple arabe ena sua defensa dera democracia e dera libertat (en tot demorar prudent rapòrt aths riscas, cèrtas limitats, d’ua arrecuperacion deth poder peths
extremistas).
Plan segur, era situacion occitana non a pas arren a véder dab era deth monde arabe, un parallèle que seriá desplaçat. Totun que podem tirar ensenhaments d’aqueste ahuegament :
- ua tresvirada politica be pòt arribar en paises que semblavan estables
- era poténcia deras consequéncias d’ua reïvindicacion populara deras hòrtas
- enfin eth espandiment d’aquestas reïvindicacions ena vesiau, e eth espèr lhevat alhors
despuish qu’aquestas reïvindicacions e son estadas contentadas (escapa de Ben Ali de Tunisia e propagacion de cap a Egipte e dilhèu de cap tot eth monde arabe).
En Euròpa occidentala, eth espectacle serà susprenent quan era purmèra nacion sens estat e’s liberarà, que siá catalana, escocesa o auta, en tot daurir eth camin e
en tot ensenhar eth exemple aras autas nacions encara assomelhadas. En efèit, qué de mes naturau que de voler gausir deths madeishis dreits coma eths deths vesins ? Qu’ei ua error de pensar
qu’eth monde ei estatic.
Enfin,sabetz segurament qu’eth PNO entamièc era sua renovacion. En encastre d’aquesta renovacion, que botam en plaça seminaris de formacion e d’informacion. Qu’èi eth plaser de vos informar
qu’eth prumèr seminari e’s debanarà eths 9 e 10 d’abriu de 2011 ens Pirenèus, ath arràs dera val d’Aran, territòri occitan autonòme. Ath programa d’aquesta dimenjada : ua reflexion sus era nacion
e sus er’emancipacion d’Occitània dab ua visita dera Val d’Aran. Qu’ètz eths planvenguts. Eth seminari qu’ei a gratís, que calerà solament reglar eth minjar e eth dromir, mes tot aquò a bon còst.
Se ne voletz saber mes o se vos voletz marcar que sufís de mos contactar. Que compti sus ua larga participacion tad un enriquiment mutuau.
Bona annada encara a totas e a totis, plan acompanhada e plan granada.
De còr
E d’Oc.
Felip BONNET
President deth PNO
29/01/11